20 de juny, 2007

Presentació de l'ASED

El dimarts 19 de juny de 2007 es va presentar el projecte de l'ASED en una xerrada-col.loqui al fòrum d'Altaïr a càrreg de Salvador Campillo, referent mundial per als escaladors i per als amants de l'Àfrica, qui ens va apropar a la realitat geogràfica i cultural de l'Alt Gourma (Mali) que defineix com a "terra de límits".


Aquest seria un resum de la xerrada:

La zona compresa en el que s'anomena la "bucle" del riu Níger, es a dir la zona interior de la corba del riu, coneguda com "Alt Gourma", es una banda saheliana extensa com mitja península ibèrica enclavada dins dels territoris dels estats de Mali i Burkina Faso.




Es tracta de una regió saheliana (de l’àrab ﺴﺎﺠﻲﻝ “frontera, límit") que ha restat molt aïllada en els dos darrers segles de la influència de la modernització per la manca de comunicacions (trens, carreteres). El poble dogon es originari de les muntanyes Mandingues, amb la frontera guineo-maliense. Sembla que pel fet de ser animistes i no voler convertir-se a l’islam van exiliar-se al segle XVIII, remuntant el riu Níger fins als relleus protectors del penya-segat de Bandiagra. Aquesta falla en terreny semidesèrtic s’estén durant 150 km i arriba a alçades de fins a 300 metres, procurant unes característiques molt particulars per als visitants: llums captivadores, muntanyes impressionants i inaccessibles, boscos espinosos, població variada amb una vida molt dura, fauna, flora i cultius insospitats. I el contrast amb la plana limítrof captiva amb grans camps de dunes herboses y grans extensions buides.

En aquesta presentació s'expliquen els trets fonamentals que marquen aquesta "terra de límits":
- La transició entre desert i sahel o sabana
- El límit entre cultius (poblacions sedentàries) i ramaderia (poblacions nòmades)
- L'evolució meteorològica anual i general i els seus efectes en el biòtops
- Les fronteres humanes (polítiques i ètniques)
- Les activitats humanes i els seus límits



I, com a conseqüència de tot això, els problemes del desenvolupament i els seus límits materials i humans. Actualment les autoritats malineses estimulen el turisme esportiu i cultural al llarg del penya-segat, que permeten una font important de divises per als pobles que es troben dins les rutes. Alhora que desemboca en un coneixement, més o menys profund, però bastant estès, de l’existència d’aquesta cultura singular en els països del nord.



Però fora d’aquests circuits turístics, allunyats de la xarxa d’ajudes governamentals, hi ha pobles que són autosuficients a base de quedar oblidats en la memòria col·lectiva del país. Pobles, que lluny de pena, transmeten la força innata de la supervivència, que meravellen amb la tècnica (orfebre, arquitectura, ramaderia, caça…), i alliçonen amb el tracte als ancians. I són aquests Vells amb majúscules, en democràtica tertúlia, els qui han decidit trencar amb la inèrcia d’analfabetisme dels seus…


Com a altres llocs, les escoles es troben a molts kilòmetres de distància i són tant pocs els recursos que calen per fomentar la seva autogestió en l’ensenyança, des de l’ASED procurem donar-los les eines (finançament) perquè construeixin les seves pròpies escoles. No pretenem, doncs, res nou, però esperem, sobretot, no deixar d’aprendre mai d’aquest poble, descendent de la saviesa de la terra de límits.

Cap comentari: