Exposició fotogràfica a Berga per col.laborar amb l’ASED

Els mesos de novembre i desembre va tenir lloc una exposició de fotografies al Casal de la Gent Gran de Berga i al Centre de Muntanya de Gósol, per ajudar a la construcció d’una escola a Mali, a càrreg d’en Juli Espel.

El setmanari Berguedà Actual publicava la primera setmana de gener una entrevista amb en Juli, que diu el següent:

La nadala que ASED (Associació Solidària Escoles Dogon) m’ha enviat, la dedico a totes les persones que hi han col·laborat, comprant fotografies o fent donatius. La nadala diu així:

“Benvolguts amics del poble dogon. Volem explicar-vos un petit conte de Nadal per dir-vos que la construcció de la primera escola al poblet de Fetendoti ja és un fet i ja està en procés!”

El conte diu:

Un nen de Fetendoti corre i salta pel camí cap a la bassa. Avui, com cada dia, després d’ajudar la seva mare al camp i amb els animals, anirà a banyar-se amb els seus germans. Amb una mica de sort arribarà el primer..., abans fins i tot que les vaques, i l’aigua no estarà tan enfangada.

Però una cosa inesperada crida la seva atenció:

- Què deuen ser tots aquests trastos apilonats al costat del pou?

Una muntanya de petits rectangles d’adob li recorda el material que el seu pare va fer servir per construir casa seva...

- l què deuen ser aquestes planxes metàl·liques amb nanses? Com pesen! El meu germà gran segur que podria enlairar-les!

- l per què deuen ser aquestes taules i cadires?

De sobte, sent un soroll... algú l’ha descobert. Posa cara de bo i es gira molt lentament... Darrere seu, l’aguaita amb un somriure grandiós, els ulls brillants i una mirada carregada d’il·lusió, el mestre del poble. Té un secret per explicar-li.”

Comença la construcció de la primera escola a Fetendoti

Durant l'estiu vam informar a les autoritats d'Hombori (on pertanyen els poblats de Seguendourou i Fetendoti) sobre la nostra intenció d'edificar escoles a ambdós poblats.

Poc després ens van comunicar la decisió de dedicar el pressupost que els arriba del Govern Central a la construcció d'una escola a Seguendourou, amb el compromís d'acabar-la aquest mateix hivern.

Això, sempre i quan des d'ASED ens comprometéssim a destinar el total del pressupost a edificar, en millors condicions, l'escola de Fetendotti, i a deixar-la totalment equipada.

Durant el mes d'agost ha estat totalment impossible accedir als poblats a causa de les pluges, que aquest any han estat especialment intenses. Però a mitjans d'octubre s'intentarà iniciar la gestió dels industrials, i la organitzacó de la construcció amb el grup de pares de Fetendoti, per posteriorment fer entrega del material escolar necessari per fer front al curs escolar.

Presentació de l'ASED

El dimarts 19 de juny de 2007 es va presentar el projecte de l'ASED en una xerrada-col.loqui al fòrum d'Altaïr a càrreg de Salvador Campillo, referent mundial per als escaladors i per als amants de l'Àfrica, qui ens va apropar a la realitat geogràfica i cultural de l'Alt Gourma (Mali) que defineix com a "terra de límits".

Aquest seria un resum de la xerrada:

La zona compresa en el que s'anomena la "bucle" del riu Níger, es a dir la zona interior de la corba del riu, coneguda com "Alt Gourma", es una banda saheliana extensa com mitja península ibèrica enclavada dins dels territoris dels estats de Mali i Burkina Faso.

Es tracta de una regió saheliana (de l’àrab ﺴﺎﺠﻲﻝ “frontera, límit") que ha restat molt aïllada en els dos darrers segles de la influència de la modernització per la manca de comunicacions (trens, carreteres). El poble dogon es originari de les muntanyes Mandingues, amb la frontera guineo-maliense. Sembla que pel fet de ser animistes i no voler convertir-se a l’islam van exiliar-se al segle XVIII, remuntant el riu Níger fins als relleus protectors del penya-segat de Bandiagra. Aquesta falla en terreny semidesèrtic s’estén durant 150 km i arriba a alçades de fins a 300 metres, procurant unes característiques molt particulars per als visitants: llums captivadores, muntanyes impressionants i inaccessibles, boscos espinosos, població variada amb una vida molt dura, fauna, flora i cultius insospitats. I el contrast amb la plana limítrof captiva amb grans camps de dunes herboses y grans extensions buides.

En aquesta presentació s'expliquen els trets fonamentals que marquen aquesta "terra de límits":

- La transició entre desert i sahel o sabana

- El límit entre cultius (poblacions sedentàries) i ramaderia (poblacions nòmades)

- L'evolució meteorològica anual i general i els seus efectes en el biòtops
- Les fronteres humanes (polítiques i ètniques)

- Les activitats humanes i els seus límits

I, com a conseqüència de tot això, els problemes del desenvolupament i els seus límits materials i humans. Actualment les autoritats malineses estimulen el turisme esportiu i cultural al llarg del penya-segat, que permeten una font important de divises per als pobles que es troben dins les rutes. Alhora que desemboca en un coneixement, més o menys profund, però bastant estès, de l’existència d’aquesta cultura singular en els països del nord.

Però fora d’aquests circuits turístics, allunyats de la xarxa d’ajudes governamentals, hi ha pobles que són autosuficients a base de quedar oblidats en la memòria col·lectiva del país. Pobles, que lluny de pena, transmeten la força innata de la supervivència, que meravellen amb la tècnica (orfebre, arquitectura, ramaderia, caça…), i alliçonen amb el tracte als ancians. I són aquests Vells amb majúscules, en democràtica tertúlia, els qui han decidit trencar amb la inèrcia d’analfabetisme dels seus…

Com a altres llocs, les escoles es troben a molts kilòmetres de distància i són tant pocs els recursos que calen per fomentar la seva autogestió en l’ensenyança, des de l’ASED procurem donar-los les eines (finançament) perquè construeixin les seves pròpies escoles. No pretenem, doncs, res nou, però esperem, sobretot, no deixar d’aprendre mai d’aquest poble, descendent de la saviesa de la terra de límits.